Des de que la nostra filla va néixer, juguem intuïtivament amb ella d’una manera molt ballada, aplicant tot el que hem après en la nostra carrera artística i afegint els nostres coneixements de Feldenkrais, osteopatia, craneu-Sacral, ioga i acroioga.
Sovint portem a la nostra filla al teatre i ella ens imita mentre escalfem i ens preparem per a la funció. Ens estirem, ballem junts mentres juguem d’una forma lúdica, ens adonem de quan fàcil i natural és per a ella ser flexible i coordinada i comprovem que no només ella està aprenent de nosaltres, sinó també nosaltres d’ella.
Sempre hem tingut interès a trobar la manera més fàcil de moure’ns, la més natural, eficient, i orgànica, sense esforç i espontània, tal i com els nens ho fan naturalment. Així doncs, per pura diversió, els tres vam començar a explorar el moviment, sentint que cada moment que compartim amb la nostra filla, en aquest espai íntim i que ens unifica, és tan especial.
A més, ens hem adonat que ella anava guanyant confiança en ella mateixa i en nosaltres mentre fèiem acrobàcies i moviments en l’aire. Sense ser del tot conscient d’això, estàvem desenvolupant un apropament i metodologia diferents que podria portar a pares i fills a connectar-se a través del moviment i a desenvolupar tant la part física com l’emocional, l’ésser en un sentit més global.
Ballem, escoltem música, ens estirem, fem posicions invertides, acroioga, ioga i Feldenkrais, a més d’utilitzar diferents eines i materials que es troben a la sala, com rolls de massatge, pilotes de Pilates i qualsevol altre utensili que ens permeti gaudir, explorar i desenvolupar la nostra creativitat.
“Si sóc totalment honest, no puc dir que aquesta sigui la nostra idea. Va sorgir d’un instant d’inspiració, vaig entendre immediatament el concepte i com es desenvoluparia. Era clar i senzill i venia a ser la resolució de tot el que jo havia après a la vida, des de la dansa al Feldenkrais i per descomptat de la gran experiència què és la paternitat, de la vida mateixa. Em sento tan agraït i satisfet amb aquests moments d’intimitat, per què no compartir-ho amb altres pares i fills?”
Francesc Marsal